Resiliència alimentària en temps de crisi

Justicia Alimentaria

La COVID-19 ens ha ensenyat, un cop més, fins a quin punt el nostre
model econòmic i social és extremadament fràgil i vulnerable.
Aparentment sòlid i segur, en poc més de dos mesos el món s’ha posat
de cap per avall i els humans hem après, de cop, fins a quin punt
aquesta solidesa i seguretat era un miratge.

Ens haurem d’acostumar que les crisis i les turbulències globals
seran cada vegada més freqüents i d’efectes més profunds: crisis
sanitàries, financeres, climàtiques, energètiques, etc. En un
escenari com aquest, el que hem de demanar als sistemes essencials per a
la vida es resumeix en una paraula: resiliència.

I què passa amb el que mengem cada dia?

El sistema alimentari convencional és molt poc resilient, ancorat en
el mercat internacional de persones i materials, qualsevol disrupció en
aquest sentit significa el bloqueig, la paràlisi i el desproveïment.

Què podem canviar?

La resiliència s’aconsegueix a través dels sistemes alimentaris
locals. Resiliència i relocalització van agafats de la mà. Hem après
l’absoluta importància de disposar de producció estatal de productes
essencials per a la vida.

El territori té capacitat més que de sobres per alimentar la
població i fer-ho sobre la base de sistemes alimentaris locals, de
cultiu agroecològic i amb una immensa xarxa de producció,
transformació i distribució local.

Aquesta crisi de la COVID-19 ha situat el sistema públic al lloc que
li correspon. La sanitat pública en particular, però la cosa pública
en general. Retallar en serveis essencials surt car, molt car.

Què demanem?

Un autèntic pla de relocalització alimentària i d’intervenció
pública en l’alimentació que tingui com a objectiu assegurar el nostre
dret a una alimentació sana, justa i sostenible.

Aquestes són les nostres demandes