Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Núm. 3157 - 03/08/2000
Departament de Medi Ambient

DECRET 254/2000, de 24 de juliol, pel qual s’estableixen els mètodes d’eutanàsia per als animals de companyia que s’han de sacrificar.

La Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, estableix que els centres de recollida d’animals abandonats, un cop transcorregut el termini legal per recuperar aquests animals, poden sacrificar-los o donar-los en adopció.

El sacrifici d’aquests animals s’ha de fer sota el control i la responsabilitat d’un veterinari, i s’hi han d’utilitzar mètodes que impliquin el mínim sofriment per a l’animal i que li provoquin una pèrdua de consciència immediata.

D’acord amb això, és necessari, amb l’objectiu d’unificar criteris i mètodes utilitzats en els diferents àmbits professionals, regular els mètodes emprats per practicar l’eutanàsia als animals de companyia que s’han de sacrificar d’una forma que es produeixin el mínim dolor, temor i angoixa.

En conseqüència, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Medi Ambient, i d’acord amb el Govern,

Decreto:

Article 1
Objecte

És objecte d’aquest Decret la regulació dels mètodes d’eutanàsia per utilitzar en els animals de companyia que cal sacrificar, amb la finalitat d’evitar-los sofriment i que tinguin una pèrdua de consciència immediata.

Article 2
Definicions

Als efectes d’aquest Decret s’entén per:

a) Eutanàsia: acte pel qual es provoca la mort d’una manera plàcida, sense dolor, temor ni ansietat.

b) Consciència: estat de coneixement d’un animal normal, en què pot percebre estímuls del seu àmbit extern i pot respondre amb la conducta normal d’un individu despert.

c) Inconsciència: insensibilitat als estímuls externs, com s’esperaria en el coma profund i durant l’anestèsia general.

d) Anestèsia: falta de sensibilitat de tot o part de l’organisme; absència de sensació; estat d’insensibilitat reversible en què l’animal, en aquest cas, no reacciona a estímuls externs.

e) Sedació: estat de calma caracteritzat per una lleu depressió del sistema nerviós central i indiferència al medi; l’animal, en aquest cas, pot reaccionar a estímuls externs.

f) Patiment físic: estat en el qual existeix dolor, entès com l’experiència sensorial aversiva que produeix accions motores protectores, donant com a resultat l’aprenentatge per evitar-lo, i que pot modificar trets de conducta específics d’espècie, incloent-hi la conducta social.

g) Patiment psíquic: estat en el qual es produeixen signes d’ansietat i temor, com són vocalitzacions d’angoixa, lluita, intents de fuga, agressions defensives o redirigides, respostes de paralització/immobilització, salivació, panteix, micció, defecació, buidament dels sacs anals, dilatació de pupil·les, taquicàrdia i/o contraccions reflexes de la musculatura esquelètica que originen tremolor, tremor i altres espasmes musculars.

Article 3
Mètodes d’eutanàsia acceptats
3.1 Per tal d’evitar-los patiment físic i psíquic, el sacrifici dels animals de companyia només podrà realitzar-se amb la prèvia sedació profunda o anestèsia general i mitjançant els productes i vies següents, a les dosis establertes per criteri facultatiu:

Pentobarbital sòdic, per via intravenosa.
Tiopental sòdic, per via intravenosa.
Embutramida/mebezoni iodur/tetracaïna clorhidrat, per via intravenosa.
Secobarbital/dibucaïna, per via intravenosa.

3.2 En el cas dels animals de companyia neonats, o en els animals en què, pel seu estat de deshidratació, hipovolèmia o shock, l’aplicació per via intravenosa dels productes inclosos al punt anterior no sigui físicament possible, s’acceptarà l’administració, prèvia anestèsia general dels animals, de pentobarbital sòdic o tiopental sòdic per via intraperitoneal o intracardiaca.

3.3 La sedació dels animals de companyia s’haurà de realitzar mitjançant els productes i vies següents, a les dosis establertes per criteri facultatiu:

Xilazina, per via intramuscular o subcutània.
Medetomidina, per via intramuscular o subcutània.
Tiletamina-zolacepam, per via intramuscular o intravenosa.
Fenotiazines, per via intramuscular, subcutània o oral.
Propionil-promazina, per via intramuscular, subcutània o intravenosa.
Clorhidrat de ketamina, per via intramuscular, subcutània o intravenosa.
3.4 Davant la possibilitat que es produeixi risc de danys a les persones, als béns o al medi natural en general, i sempre i quan els mètodes d’immobilitzacions a distància no siguin possibles, es podrà autoritzar l’ús del tret com a mètode de sacrifici.

3.5 Quéden prohibides les batudes d’animals de companyia assilvestrats quan no s’hagin assajat altres procediments no violents per resoldre la situació.

3.6 L’acte de l’eutanàsia haurà de ser realitzat per un veterinari, i en una dependència amb condicions higienicosanitàries correctes i amb un ambient que no afavoreixi l’estrès dels animals. En els centres de recollida d’animals de companyia abandonats, aquesta dependència estarà separada de les gàbies.

Article 4
Mètodes d’eutanàsia prohibits
Quéda expressament prohibida l’aplicació dels mètodes i productes per al sacrifici dels animals de companyia següents:

Bala captiva.
Descompressió.
Decapitació.
Ofegament.
Estrangulació.
Asfixia.
Dislocació del coll.
Exanguinació.
Embòlia gasosa.
Cop.
Clorur potàssic.
Monòxid de carboni.
Diòxid de carboni.
Metoxiflurano.
Nitrogen.
Protòxid de nitrogen.
Tricloroetilè.
Àcid cianhídric.
Èter dietílic.
Cloroform.
Gas cianhídric.
Ciclopropà.
Hidrat de cloral.
Estricnina.
Nicotina.
Sulfat magnèsic.
Agents bloquejants neuromusculars.

Article 5
De la confirmació de la mort
Es consideren indicadors de la mort d’un animal de companyia els següents paràmetres, quan es donen simultàniament:

Cessament de la respiració.
Cessament del batec cardíac.
Cessament de les funcions neurològiques centrals.

Article 6
Inspecció, vigilància i control
6.1 Correspon al Departament de Medi Ambient, així com a les altres administracions competents, exercir les funcions d’inspecció, vigilància i control del compliment d’aquest Decret.

6.2 Els agents de l’autoritat col·laboraran amb el Departament de Medi Ambient, així com amb les altres administracions competents, en el compliment del que estableix aquest Decret.

6.3 Tots els centres de recollida d’animals de companyia abandonats portaran un llibre de registre on s’especificaran per a cada animal les dades següents: identificació de l’animal, data de l’eutanàsia, protocol farmacològic i vies utilitzades, i nom i número de col·legiat del veterinari que ha realitzat l’eutanàsia.

6.4 Aquest llibre estarà a disposició del Departament de Medi Ambient, així com de les altres administracions competents, perquè el puguin examinar.

Article 7
Règim sancionador
L’incompliment del que preveu aquest Decret serà sancionat d’acord amb el que estableix la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, sens perjudici de l’aplicació d’altres normatives sectorials que puguin ser d’aplicació.

Disposició addicional
Pel que fa als animals utilitzats per a experimentació i per a altres finalitats científiques, és d’aplicació el que disposa l’article 15 de la Llei 5/1995, de 21 de juny.

Disposicions finals
1. S’habilita el conseller de Medi Ambient per modificar els mètodes d’eutanàsia acceptats i prohibits en funció de les novetats tècniques i científiques.

2. Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 24 de juliol de 2000

Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya

Felip Puig i Godes
Conseller de Medi Ambient

(00.195.030)

[ Tornar ]