|
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Núm. 967 - 18.3.1988
Departament de la Presidència
LLEI 3/1988, de 4 de març, de protecció
dels animals.
Afectacions passives:
-
DESPLEGADA per la Resolució de 7.6.1988, sobre espectacles
i festes tradicionals amb bous (corre-bous) /DOGC Núm:
1008/ pàg. 2683 /88161061
- DESPLEGADA per l'Ordre de 7.3.1989, per la qual es fixen els
períodes hàbils i les normes generals relacionades
amb la pesca a les aigües continentals de Catalunya /DOGC
Núm: 1119/ pàg. 1206 /89048064
- DESPLEGADA per la Resolució de 12.5.1989, sobre espectacles
i festes tradicionals amb bou (corre-bous) /DOGC Núm: 1145/
pàg. 2197 /89124024
- DEROGADA EN ALLO QUE S'OPOSI a la Llei 10\1990,de 15 de juny,
sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els
establiments públics /DOGC Núm: 1308 /pàg.
2836 /90165052
- DESPLEGADA per l'Ordre de 3.10.1990, per la qual es regula la
pràctica de la falconeria /DOGC Núm: 1356/ pàg.
4707 /90178011
- DESPLEGATS els arts. 4.4, 23, 32, 33, 34, 38 i 39 pel Decret
100\1991, de 25 de març, pel qual es determinen els supòsits
d'aplicació del silenci positiu (supòsits del 11
al 17) /DOGC Núm: 1445/ pàg. 2650 /90271073
- DESPLEGADA per l'Ordre de 23.12.1991, d'establiment de mesures
necessàries per al manteniment d'animals salvatges en captivitat
/DOGC Núm: 1542/ pàg. 259 /91323059
- DESPLEGADA per l'Ordre d'1.7.1992, per la que es fixen els períodes
hàbils de caça a tot el territori de Catalunya i
les vedes especials que s'estableixen per a la temporada 1992\1993
/DOGC Núm: 1618/ pàg. 4232 /92181038
- DESPLEGADA per l'Ordre de 9.9.1992, per la qual es declara reserva
natural de fauna salvatge la Llacuna de la Tancada, al terme municipal
d'Amposta /DOGC Núm: 1649/ pàg. 5638 /91283093
- MODIFICATS els arts. 8, 40 i 42 per la LLEI 3\1994, de 20 d'abril,
de modificació d'aquesta Llei /DOGC Núm: 1890/ pàg.
2929 /94111039
- DESPLEGADA per l'Ordre de 23.11.1994, per la qual es declara
refugi de fauna salvatge la finca Mas Margall, al terme municipal
d'Avinyonet de Puigventós /DOGC Núm: 1980/ pàg.
7806 /94312029
- DESPLEGADA per la Llei 5\1995, de 21 de juny, de protecció
dels animals utilitzats per a experimentació i per a altres
finalitats científiques /DOGC Núm: 2073 /pàg.
5172 /95173011
- DESPLEGADA per l'Ordre de 10.11.1995, per la qual es declara
reserva natural de fauna salvatge les illes de l'Ebre /DOGC Núm:
2130 /pàg. 8620 /95313047
- DESPLEGATS els arts. 35 i 37 per l'Ordre de 13.11.1995, per
la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca La Coromina,
al terme municipal de Sant Marti d'Albars /DOGC Núm: 2133
/pàg. 8799 /95306033
- DESPLEGADA per l'Ordre de 23.1.1996, per la qual es declaren
reserva natural de fauna salvatge els estanys de La Jonquera /DOGC
Núm: 2166 /pàg. 1171 /96023058
- DESPLEGADA per l'Ordre de 10.5.1996, per la qual es declara
reserva natural de fauna salvatje, el Torrent del Pí, al
terme municipal de l'Atmella de Mar /DOGC Núm: 2211 /pàg.
5228 /96117005
- DESPLEGAT l'art. 37 per l'Ordre de 13.3.1997, per la qual es
refugi de fauna salvatge les finques ca n'Ametller i la Soleïa,
situades al terme municipal de Castellar del Vallés /DOGC
Núm: 2361 /pàg. 3210 /97055065
- DESPLEGATS el titol 3 i l'art. 24 per l'Ordre de 10.4.1997,
per la qual s'amplia la relació d'espècies protegides
a Catalunya /DOGC Núm: 2377 /pàg. 4179 /97070035
- DESPLEGAT l'art. 37 per l'Ordre d'11.6.1997, per la qual es
declara refugi de fauna salvatge la finca Prats, al terme municipal
de Tivissa /DOGC Núm: 2419 /pàg. 7267 /97148100
- DESPLEGAT l'art. 37 per l'Ordre de 2.10.1997, per la qual es
declara refugi de fauna salvatge la forest Garrigues de Vilaverd,
al terme municipal de Vilaverd /DOGC Núm: 2493 /pàg.
11584 /97274059
- DESPLEGAT l'art. 37 per l'Ordre de 2.10.1997, per la qual es
declara refugi de fauna salvatge la finca Can Boades, al terme
municipal de Vilobí d'Onyar /DOGC Núm: 2496 /pàg.
11730 /97266040
- DESPLEGAT l'art. 37 per l'Ordre de 2.10.1997, per la qual es
declara refugi de fauna salvatge la finca Can Batlle, al terme
municipal de Sant Salvador de Guardiola /DOGC Núm: 2496
/pàg. 11731 /97266039
Text de la disposició:
El
President de la Generalitat de Catalunya
Sia
notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat
i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article
33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la seguent LLEI Aquesta
Llei és conseqüència de la voluntat política
de posar fi a la inexistència d'una legislació global
i actualitzada sobre la protecció dels animals.
La
Llei pretén recollir tots els principis de respecte, defensa
i protecció dels animals que ja figuren als tractats i
convenis internacionals i a les legislacions dels països
socialment més avançats.
La
legislació vigent és antiquada i molt parcial i
es troba tan dispersa que no permet dur a terme una tasca de protecció
i defensa efectives dels animals. Cal establir les normes i els
mitjans conseqüents que permetin de mantenir i de salvaguardar
les poblacions animals i que alhora condicionin, en els casos
permesos, la tinença, la venda, el tràfic i el manteniment
d'animals en captivitat, a fi que es produeixin amb unes garanties
mínimes de bon tracte per als animals. D'altra banda, la
incorporació d'Espanya a les Comunitats Europees i la signatura
dels convenis de Washington, Berna i Bonn fan necessària
una adaptació de la normativa existent en matèria
de protecció de la fauna. Hom no ha considerat que aquesta
Llei sigui el marc adient per a introduir tota una gran temàtica,
pendent d'ésser regulada, com ho és la relacionada
amb l'experimentació i la vivisecció d'animals.
Més aviat s'ha considerat que l'àmbit a tractar
era tan ampli i compleix que requeria un marc normatiu específic,
i és en aquest sentit que es prepararà una llei
sobre aquesta matèria. Per això es posa de manifest
la voluntat expressa d'arribar a aconseguir ben aviat un marc
jurídic que situï Catalunya entre les nacions que
compten amb la legislació més completa sobre protecció
i conservació dels animals. Aquesta Llei és una
de les bases necessàries per a atènyer aquest objectiu.
El
Títol I de la Llei estableix unes disposicions de caràcter
general d'aplicació a tota classe d'animals, que es concreten
en les atencions mínimes que han de rebre els animals des
del punt de vista de tracte, higiene i transport. Recull també
les normes generals referents a llur venda, i es prohibeix la
participació d'animals en espectacles que els causin sofriment.
Concretament, es prohibeixen les baralles de galls i de gossos.
El
Títol II regula les condicions de tinença i tracte
dels animals de companyia. La vida a les grans ciutats ha comportat
un augment molt considerable de l'adquisició d'animals
de companyia, però, en moltes ocasions, sense l'assumpció
de les responsabilitats que comporta tenir un animal. Per aquest
motiu la Llei regula també els requisits higiènico-sanitaris
(vacunacions, tractaments obligatoris) i les conseqüències
de l'abandó d'animals; la recollida, el sacrifici i l'esterilització
d'aquests, i també les normes que han de complir les instal·lacions
dedicades a mantenir-los temporalment. El Títol III està
dedicat a la fauna autòctona. La Llei declara protegides
a Catalunya una sèrie d'espècies, de les quals es
prohibeix la caça, la captura, la tinença, el tràfic,
el comerç, la venda, la importació, l'exportació
i l'exhibició pública, segons correspongui en cada
cas. Es regula també la dissecació d'aquests animals.
La
fauna no autòctona és regulada pel Títol
IV, el qual fa una remissió a les normes de protecció
establertes pels tractats i els convenis internacionals, i estableix
dues categories de protecció: la de les espècies
altament protegides o en perill de desaparició i la de
les altres espècies. S'especifica també la documentació
que cal posseir per cada animal. La dissecació d'espècies
protegides és regulada pel Títol V.
El Títol VI prohibeix l'ús de determinats arts per
a la captura d'animals i el Títol VII estableix les condicions
mínimes que han de reunir les agrupacions zoològiques
d'animals de la fauna salvatge. El Títol VIII crea, amb
la finalitat de protegir espècies de la fauna autòctona,
dues modalitats d'àrees de protecció de la fauna
salvatge: les reserves naturals i els refugis.
El
Títol X fa referència a les associacions de protecció
i defensa dels animals i a llur relació amb el Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Finalment,
els Títols XI i XII fixen les mesures d'inspecció
i vigilància i tipifiquen les infraccions del que disposa
la Llei i les sancions aplicables corresponents.
TÍTOL
I
Disposicions
generals
Article
1
Aquesta Llei té l'objecte d'establir normes per a la protecció
dels animals i per a la regulació específica dels
animals de companyia i de la fauna salvatge.
Article
2
1. Qui posseeix un animal té l'obligació de mantenir-lo
en bones condicions higiènico-sanitàries.
2.
Es prohibeix:
a) Maltractar o agredir físicament els animals o sotmetre'ls
a qualsevol altra pràctica que els irrogui sofriments o
danys injustificats.
b)
Abandonar-los.
c)
Mantenir-los en instal·lacions indegudes des del punt de
vista higiènico-sanitari.
d)
Practicar-los mutilacions, excepte les controlades pels veterinaris
en cas de necessitat o per mantenir les característiques
de la raça.
e)
No facilitar-los l'alimentació necessària per a
subsistir.
f)
Fer-ne donació com a premi, recompensa o regal de compensació
per altres adquisicions de naturalesa distinta a la transacció
onerosa d'animals.
g)
Vendre'ls a laboratoris o clíniques, sense control de l'Administració.
h)
Vendre'ls als menors de catorze anys i a incapacitats sense l'autorització
dels qui en tenen la pàtria potestat o la custòdia.
i)
Exercir la venda ambulant d'animals de companyia.
j)
Exercir la venda ambulant d'altres tipus d'animals fora dels mercats
i fires legalitzades.
k)
Les accions i omissions tipificades per l'article 42 d'aquesta
Llei.
3.
Sens perjudici del que disposa el Títol VI i sempre que
no es tracti d'espècies protegides, s'entenen justificades
l'eliminació específica d'animals considerats com
a perjudicials o nocius, i també totes les pràctiques
destinades a la protecció de les collites que no impliquin
la destrucció en massa d'animals no nocius. La pesca, la
recollida de marisc i la caça d'animals salvatges s'han
de regular per les disposicions que els són pròpies.
4.
El sacrifici d'animals criats per a la obtenció de productes
útils per a l'home s'ha d'efectuar, en la mesura que sigui
tècnicament possible, de manera instantània i indolora.
Article
3
1. Els animals han de disposar d'espai suficient si se'ls trasllada
d'un lloc a un altre. Els mitjans de transport o els embalatges
han d'ésser concebuts per a protegir els animals de la
intempèrie i de les diferències climàtiques
fortes.
2.
Durant el transport els animals han d'ésser abeurats i
han de rebre una alimentació apropiada a intervals convenients.
3.
Per a la càrrega i la descàrrega dels animals s'ha
d'utilitzar un equip adequat.
Article
4
1. Es prohibeix l'ús d'animals en espectacles, lluites
i altres activitats si aquests els poden ocasionar sofriment o
poden ésser objecte de burles o tractaments antinaturals,
o bé si pot ferir la sensibilitat de les persones que els
contemplen.
2.
Resten expressament excloses d'aquesta prohibició:
a) La festa dels braus en aquelles localitats on, en el moment
d'entrar en vigor aquesta Llei, hi hagi places construïdes
per a celebrar-hi la dita festa.
b)
Les festes amb bous sense mort de l'animal (corre-bous) en les
dates i les localitats on tradicionalment se celebren.
3.
Es prohibeixen a tot el territori de Catalunya la lluita de gossos,
la lluita de galls de baralla, el tir al colom i altres pràctiques
assimilables.
4.
Sens perjudici del que disposa l'apartat 3, el Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca pot autoritzar a les societats de tir, sota
el control de la federació respectiva, la celebració
de competicions de tir al colom.
Article
5
1. El posseïdor d'un animal, sens perjudici de la responsabilitat
subsidiària del propietari, és responsable dels
danys, els perjudicis i les molèsties que ocasioni a les
persones, a les coses, a les vies i espais públics i al
medi natural en general, d'acord amb el que estableix l'article
1905 del Codi Civil.
2.
El posseïdor d'un animal, sens perjudici de la responsabilitat
subsidiària del propietari, és responsable d'adoptar
les mesures que calguin per a impedir que els animals embrutin
les vies i els espais públics.
TÍTOL
II
Dels animals de companyia
Capítol
I
Normes
generals
Article
6
Són animals de companyia els que es crien i es reprodueixen
amb la finalitat de viure amb l'home i que s'assenyalen a l'Annex
1. Resten exclosos d'aquesta denominació els animals salvatges,
les espècies protegides de la fauna autòctona i
els animals que es crien per a la producció de carn, de
pell o d'algun altre producte útil per a l'home. En resten
exclosos també els animals de càrrega i els que
treballen en l'agricultura.
Article
7
1. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i el Departament
de Sanitat i Seguretat Social poden ordenar, per raons de sanitat
animal o de salut pública, la vacunació o el tractament
obligatori dels animals de companyia.
2.
Els veterinaris de l'Administració pública i les
clíniques i els consultoris veterinaris han de dur un arxiu
amb la fitxa clínica dels animals objecte de vacunació
o de tractament obligatori, el qual ha d'estar a disposició
de l'autoritat competent.
Article
8
Els posseïdors de gossos, que ho són per qualsevol
títol, els han de censar a l'ajuntament del municipi on
resideixen habitualment dins el termini màxim d'un mes
comptat a partir de la data de naixement o d'adquisició
de l'animal. L'animal ha de portar necessàriament la seva
identificació censal, de manera permanent.
Capítol
II
Abandó d'animals de companyia i centres de recollida d'animals
Article
9
1. Es considera que un animal està abandonat si no duu
cap identificació de l'origen o del propietari ni va acompanyat
de cap persona. En aquest supòsit, l'ajuntament o, si s'escau,
l'entitat supramunicipal corresponent s'han de fer càrrec
de l'animal i l'han de retenir fins que és recuperat, cedit
o sacrificat.
2.
El termini per a recuperar un animal sense identificació
són vuit dies.
3.
Si l'animal porta identificació, s'ha d'avisar el propietari,
i aquest té un termini de deu dies per a recuperar-lo,
abonant prèviament les despeses que ha originat el manteniment
d'aquest. Un cop transcorregut aquest temps, si el propietari
no ha satisfet l'abonament de les despeses, l'animal es considera
abandonat.
Article
10
1. Correspon als ajuntaments de recollir els animals abandonats.
2.
Amb aquesta finalitat, els ajuntaments han de disposar d'instal·lacions
adequades o concertar la realització d'aquest servei amb
associacions de protecció i defensa dels animals col·laboradores
del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca o amb entitats
supramunicipals.
3.
En qualsevol cas, les instal·lacions de recollida d'animals
abandonats han de complir els requisits establerts per reglament.
Article
11
1. Els centres de recollida d'animals abandonats, un cop transcorregut
el termini legal per a recuperar-los, poden sacrificar-los o donar-los
en adopció, esterilitzats prèviament. L'esterilització
s'ha de fer sota control veterinari.
2.
El sacrifici i l'esterilització d'aquests animals s'ha
de fer sota control veterinari.
Article
12
1. Si un animal ha d'ésser sacrificat, s'han d'utilitzar
mètodes que impliquin el mínim sofriment i que provoquin
una pèrdua de consciència immediata.
2.
El sacrifici s'ha de fer sota el control i la responsabilitat
d'un veterinari.
3.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pot regular per
reglament els mètodes de sacrifici a utilitzar.
Article
13
1. Els ajuntaments o les entitats supramunicipals, per ells mateixos
o mitjançant associacions de protecció i defensa
dels animals col·laboradores del Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca, poden comissar els animals de companyia si
hi ha indicis que hom els maltracta o tortura, si presenten símptomes
d'agressió física o desnutrició o si es troben
en instal·lacions indegudes.
2.
Els ajuntaments i les organitzacions supramunicipals poden també
ordenar l'aïllament o comissar els animals de companyia en
el cas d'haver-los diagnosticat que pateixen malalties transmissibles
a l'home, bé per sotmetre'ls a un tractament curatiu adequat,
bé per sacrificar-los si és necessari.
3.
Els òrgans corresponents dels Departaments d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca, de Governació i de Sanitat i Seguretat
Social poden comissar els animals de companyia en els supòsits
a què fan referència els apartats 1 i 2, si és
necessari per a l'exercici de llurs competències.
Capítol
III
Instal·lacions per al manteniment temporal d'animals de
companyia
Article
14
Les residències d'animals de companyia, les escoles d'ensinistrament
i les altres instal·lacions fetes per a mantenir temporalment
els animals domèstics de companyia han d'estar declarades
nuclis zoològics pel Departament d'Agricultura, Ramaderia
i Pesca, com a requisit imprescindible per a llur funcionament.
Article
15
1. Cada centre ha de portar un registre amb les dades de cadascun
dels animals que hi entren i de la persona propietària
o responsable, el qual ha d'estar a disposició del Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de l'autoritat competent sempre
que aquesta ho requereixi.
2.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca determina les
dades que han de constar en el registre.
Article
16
1. Les residències d'animals domèstics de companyia
i altres instal·lacions d'aquesta classe han de disposar
d'un servei veterinari encarregat de vigilar l'estat físi
C dels animals residents. En el moment d'entrar-hi, s'ha de posar
l'animal en una instal·lació aïllada, i hi
ha d'ésser mantingut fins que el veterinari del centre
en dictamina el bon estat sanitari.
2.
És obligació del servei veterinari del centre vigilar
que els animals s'adapten a la nova situació, que no presenten
problemes d'alimentació ni es dóna cap altra circumstància
que els pugui provocar mal, i ha de prendre les mesures escaients
en cada cas. -3 Si un animal es posa malalt, el centre ho ha de
comunicar immediatament al propietari o responsable, el qual pot
donar l'autorització per a un tractament veterinari o pot
recollir l'animal. -4 Les residències d'animals domèstics
de companyia i altres instal·lacions han de prendre les
mesures necessàries per a evitar contagis entre els animals
residents.
TÍTOL
III
Fauna autòctona
Article
17
A l'efecte d'aquesta Llei, es defineixen legalment com a espècies
de la fauna autòctona les que són originàries
de Catalunya o de la resta del territori de l'Estat espanyol,
incloses les que hi hivernen o hi són de pas i les espècies
de peixos i animals marins de les costes catalanes.
Article
18
1. Les espècies que inclou l'Annex 2 es declaren protegides
a Catalunya. Es prohibeix la caça, la captura, la tinença,
el tràfic, el comerç, la venda, la importació,
l'exportació i l'exhibició pública, segons
que correspongui en cada cas, tant de les espècies adultes
com dels ous i les cries, i de totes les subespècies i
tots el tàxons inferiors, independentment de llur procedència.
Es
prohibeix també de vendre'n les parts o els productes obtinguts
a partir d'aquestes espècies.
2.
La prohibició que estableix l'apartat 1 afecta tant les
espècies vives com les dissecades.
Article
19
1. Els instruments de planejament territorial i urbanísti
C han d'assegurar la preservació, el manteniment i la recuperació
dels biòtops i dels hàbitats de les espècies
protegides.
2.
Pel que fa a les migracions, es prohibeix especialment la pertorbació
dels espais de recuperació, criança, muda, hivernada
i descans.
Article
20
1. Es faculta el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
perquè comissi els exemplars detallats per l'Annex 2 que
estan en possessió de particulars o que són exposats
per a la venda o l'exhibició pública.
2.
Es faculta al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca perquè
lliuri a parcs zoològics i a centres de caràcter
científic, cultural o educatiu exemplars vius de les espècies
que detalla l'Annex 2 provinents de comissos, si la readaptació
a la vida salvatge no és possible en les instal·lacions
autoritzades.
Article
21
1. En condicions estrictament controlades, el Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca pot autoritzar la captura en viu amb finalitats
científiques, culturals, de reproducció en captivitat,
de repoblació o de reintroducció en altres zones,
d'exemplars adults d'algunes de les espècies que detalla
l'Annex 2. En casos excepcionals i amb els mateixos fins, es pot
autoritzar també la recollida d'ous i de cries.
2.
En cas que no comporti amenaça per a les poblacions de
l'espècie, es pot autoritzar la captura en viu d'exemplars
adults o la recollida d'ous i cries de les espècies que
detalla l'Annex 2 amb la finalitat de reintroduir aquestes espècies
en altres àrees de Catalunya. Aquestes operacions requereixen
un informe previ del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
sobre l'estat de la població d'aquella espècie a
Catalunya.
3.
Només en cas que calgui reduir la població animal
d'una espècie protegida, en interès de la protecció
d'altres espècies assenyalades per l'Annex 2 o per prevenir
danys importants a conreus, ramats o forests, es pot autoritzar
la caça selectiva temporal d'espècies indicades
per l'Annex 2.
Aquesta
autorització té caràcter extraordinari i
requereix un informe que demostri que l'operació de caça
selectiva que s'ha de practicar no posa en perill el nivell de
població, la distribució geogràfica o la
taxa de reproducció de l'espècie protegida en el
conjunt de Catalunya
4.
Durant el temps que duri la cacera, aquesta ha d'ésser
controlada per representants del Departament d'Agricultura, Ramaderia
i Pesca.
5.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha de regular
la captura d'ocells rapinyaires per a la pràctica de la
falconeria.
6.
Sens perjudici del que estableixen els apartats anteriors, es
pot autoritzar la captura en viu del pinsà comú
destinada a la participació en concursos de cant, en la
manera que hom determinarà per reglament, sempre que no
comporti un detriment per a la població d'aquesta espècie.
7.
La caça del gall fer requereix, en tots els casos, l'autorització
específica del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca,
de la manera que hom determinarà per reglament.
Article
22
1. Les espècies declarades anualment per les disposicions
normatives que regulen els períodes hàbils de caça
i de pesca en el territori de Catalunya com a espècies
protegides o de caça o pesca prohibides es consideren com
a espècies de l'Annex 2, amb la categoria D, mentre dura
el termini de la disposició, i són sotmeses a idèntica
protecció.
2.
Es protegeixen totes les espècies d'ocells de longitud
igual o menor a 20 cm. Això implica la prohibició
de capturar-les, ja siguin vives o mortes. El Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca pot excloure d'aquesta prohibició, mitjançant
reglament, les espècies perjudicials per a l'agricultura
i les que són capturades per a activitats tradicionals
de fort arrelament a Catalunya i les que expressament són
autoritzades per a les ordres que fixen els períodes hàbils
de caça a tot el territori de Catalunya i les vedes especials
que s'estableixen per a cada temporada.
3.
Es prohibeixen la pesca, el tràfic, la venda i el consum
de peixos i de crancs menors de 8 cm de llargada. Aquesta longitud
es compta de la punta de la boca fins al punt mitjà de
l'aleta caudal. Per als crancs, la mida és des de l'ull
fins a l'extrem de la cua estesa.
4.
Sens perjudici del que disposa l'apartat 3, es pot autoritzar
per reglament la pesca de peixos de menys de 8 cm en els entrenaments
i campionats anomenats de pesca de minitalla al "coup",
organitzats per la Federació Catalana de Pesca Esportiva
o per les seves entitats federades, i en la pràctica de
la modalitat de pesca esportiva amb peixet, restringida a les
espècies anomenades "vairon" i madrilla.
Article
23
1. En cas d'animals morts, o d'animals ferits que s'han de sacrificar
en no aconseguir-se que es recuperin, el Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca en pot autoritzar la dissecació i la
permanència posterior en centres de caràcter científic,
cultural o educatiu.
2.
Només es pot permetre la dissecació als particulars
si es demostra la mort natural de l'animal, però ha de
comptar amb l'autorització prèvia del Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. En cap cas no es pot autoritzar
l'exhibició pública dels exemplars dissecats.
Article
24
El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, d'acord amb l'estat
de les poblacions de la fauna autòctona, pot ampliar la
relació d'espècies protegides a Catalunya.
TÍTOL
IV
De la fauna no autòctona
Article
25
La fauna no autòctona comprèn les espècies
animals originàries de fora de l'Estat espanyol que viuen
en estat salvatge. Se n'exclouen, per tant, els animals domèstics
de companyia, els animals que es crien per a la producció
de carn, de pell o d'algun altre producte útil per a l'home,
i també els animals de càrrega i els que treballen
en l'agricultura.
Article
26
1. La protecció de la fauna no autòctona es regeix
pel que estableixen els tractats i els convenis internacionals
signats per l'Estat espanyol, per la normativa comunitària
i pel que preceptuen aquesta Llei i les disposicions que la desenvolupen.
2.
Només es poden caçar, capturar intencionadament,
tenir, vendre, comerciar o exhibir les espècies, els ous
o les cries o qualsevol part o producte obtingut d'aquelles espècies
que permeten les normes damunt dites.
Article
27
1. Es prohibeix la caça i la captura intencionada, el comerç,
la venda, la tinença o l'exhibició pública
d'espècies o d'ous i cries d'aquelles espècies declarades
altament protegides o en perill d'extinció pels tractats
i els convenis vigents a l'Estat espanyol.
2.
Únicament se'n pot permetre la tinença i l'exhibició
pública si es tracta d'intercanvis no comercials entre
institucions zoològiques o científiques legalitzades.
3.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca és facultat
per a comissar els animals damunt dits i retornar-los al país
d'origen.
Article
28
Els venedors o els posseïdors d'animals pertanyents a espècies
de comerç permès pels damunt dits tractats i els
posseïdors d'animals pertanyents a espècies altament
protegides o en perill d'extinció, en el supòsit
d'intercanvis no comercials entre institucions zoològiques
o científiques legalitzades, han de posseir, per cada animal
o per cada partida d'animals, especificant en aquest darrer cas
el nombre d'animals que la componen, la documentació següent:
a)
El certificat sanitari d'origen
b) La llicència d'importació.
c) La llicència d'exportació.
d) L'autorització zoosanitària d'entrada.
e) El certificat de reconeixement sanitari a la duana o la certificació
de quarantena a Espanya.
Article
29
1. Si el venedor o posseïdor no presenta la llicència
d'exportació i/o la llicència d'importació,
el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca és facultat
per comissar l'exemplar per retornar-lo al llo
C d'origen o cedir-lo a instal·lacions zoològiques
o de caire científic.
2.
La no-presentació del certificat sanitari d'origen, de
l'autorització zoosanitària d'entrada, del certificat
de reconeixement sanitari a la duana o del certificat de quarantena
a Espanya comporta el comís temporal de l'exemplar perquè
passi la quarantena en instal·lacions del Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca o en centres que hi tenen conveni.
3.
Un cop transcorreguda la quarantena, el propietari pot recuperar
l'animal, amb el pagament previ de les despeses que aquest ha
originat.
4
Si un cop transcorreguts trenta dies d'haver acabat la quarantena
de l'animal no es compleixen les disposicions damunt dites, aquest
pot ésser retornat al país d'origen o bé
cedit a institucions zoològiques o de caire científic.
Article
30
1. La venda en establiments comercials, la tinença i l'exhibició
pública d'animals de la fauna no autòctona provinents
d'instal·lacions de cria en captivitat amb finalitats comercials
i degudament legalitzades requereixen la possessió, per
cada animal, del certificat acreditatiu de l'origen, a més
de la documentació especificada per l'article 28.
2.
En cas que no es posseeixin aquest certificat o els documents
acreditatius de l'origen o la procedència de l'animal,
el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca és facultat
per a comissar-lo.
TÍTOL
V
De la dissecació d'espècies protegides
Article
31
1.
Totes les institucions, tallers i persones que practiquen activitats
de taxidèrmia han de dur un llibre de registre en què
han de constar les dades referents als exemplars de la fauna salvatge
objecte de dissecació total o parcial.
2.
Aquest llibre de registre, del qual hom ha de determinar les dades
per reglament, ha d'estar a disposició del Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca perquè el pugui examinar.
Article
32
Es crea el Registre de Tallers de Taxidermistes, dependent del
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Per reglament s'han
de fixar les condicions per accedir-hi.
TÍTOL
VI
De l'ús d'arts prohibits per a la captura d'animals
Article
33
1. Es prohibeix la venda i la utilització de xarxes japoneses.
Aquests arts només poden ésser utilitzats amb finalitats
científiques, mitjançant l'autorització especial
del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i sota els requisits
de precinte identificador que hom determinarà per reglament.
2.
Es prohibeix la venda i la utilització de tota mena de
paranys de tipus cep i del tipus ballesta per a la captura d'animals.
3.
La utilització del ves
C per a la captura d'ocells fringíl·lids s'ha de
regular reglamentàriament en l'ordre general de vedes.
4.
Es prohibeix la utilització de balins, d'armes d'aire comprimit
i d'armes de calibre 22 en la pràctica de la caça.
TÍTOL
VII
De les agrupacions zoològiques d'animals de la fauna salvatge
Article
34
1. Els zoosafaris, els parcs zoològics, les reserves zoològiques
i les altres agrupacions zoològiques han d'ésser
declarats nucli zoològic del Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca. Amb aquesta finalitat han de presentar el projecte
de la instal·lació i la llista d'animals que tenen.
Les modificacions, les altes i les baixes s'han de comunicar al
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca perquè pugui
realitzar les anàlisis necessàries i, si s'escau,
fer-ne l'autòpsia, a fi de determinar els motius de la
mort i evitar possibles contagis.
2.
En aquests centres s'han de complir les normes d'aquesta Llei
que els són aplicables i les establertes per reglament
pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, les quals han
d'incloure les mesures necessàries per a la prevenció
de possibles atacs dels animals al públic.
TÍTOL
VIII
De les àrees de protecció de fauna salvatge
Article
35
Amb la finalitat de conservar les espècies animals, s'estableixen
les àrees de protecció següents:
a)
Les reserves naturals de fauna salvatge.
b)
Els refugis de fauna salvatge.
Article
36
1. Les reserves naturals de fauna salvatge són limitades
per protegir determinades espècies i/o poblacions de la
fauna salvatge en perill d'extinció.
2.
La declaració ha d'ésser atorgada pel Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, un cop feta la informació
pública adient.
3.
No s'hi pot permetre cap activitat que perjudiqui o pugui perjudicar
l'espècie o la població per a la protecció
de la qual s'ha fet la declaració.
Article
37
1. Els refugis de fauna salvatge són àrees limitades
per a preservar la fauna.
2.
La declaració ha d'ésser atorgada pel Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, d'ofici o a instància
del propietari o dels propietaris del terreny, amb l'informe previ
del Consell de Caça de Catalunya i, en cas que es tracti
de terrenys inclosos en àrees privades de caça,
havent fet prèviament la informació pública
adient. -3 En els refugis de fauna salvatge és prohibida
la caça.
TÍTOL
IX
Dels establiments de venda d'animals
Article
38
1. Els establiments dedicats a la venda d'animals han de complir,
sens perjudici de les altres disposicions que els són aplicables,
les normes següents:
a)
Han d'ésser declarats nuclis zoològics del Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
b)
L'establiment ha de dur un registre, a disposició del dit
Departament, en el qual han de constar les dades establertes per
reglament.
c)
Els animals s'han de vendre desparasitats i lliures de tota malaltia.
2.
L'existència d'un servei veterinari dependent de l'establiment
que atorga certificats de salut per a la venda dels animals no
eximeix el venedor de responsabilitat davant malalties d'incubació
no detectades en el moment de la venda.
TÍTOL
X
De les associacions de protecció i defensa dels animals
Article
39
1. D'acord amb aquesta Llei són associacions de protecció
i defensa dels animals les associacions sense finalitat de lucre
legalment constituïdes que tenen per finalitat única
la defensa i la protecció dels animals.
2.
Les associacions de protecció i defensa dels animals que
reuneixen els requisits determinats mitjançant reglament
pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca són inscrites
en un registre creat amb aquesta finalitat per aquest Departament,
i se'ls atorga el títol d'entitats col·laboradores.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pot convenir amb
aquestes associacions la realització de tasques en relació
amb la protecció i la defensa animals.
3.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pot establir ajuts
per a les associacions que han obtingut el títol de col·laboració.
TÍTOL
XI
Inspecció i vigilància
Article
40
1. Correspon als municipis o, si s'escau, a les entitats supramunicipals:
a)
Establir i efectuar un cens de les espècies d'animals domèstics
que es determinen.
b)
Recollir i sacrificar animals domèstics, directament o
mitjançant convenis amb les associacions de protecció
i defensa d'animals.
c)
Vigilar i inspeccionar els establiments de venda, guarda i cria
d'animals domèstics, directament o mitjançant convenis
amb les associacions de protecció dels animals.
2.
El servei de cens i de vigilància i inspecció pot
ésser objecte d'una taxa fiscal.
3.
Els censos han d'estar a disposició del Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca.
4.
En el cas que l'òrgan competent no realitzi les tasques
a què es refereix l'apartat 1, ho ha de fer el Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i les despeses ocasionades han
d'anar a càrrec d'aquell òrgan.
Article
41
1. Pel que fa a les espècies de la fauna salvatge, la vigilància
i la inspecció són a càrre
C del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, mitjançant
els seus agents.
2.
Els agents de l'autoritat han de col·laborar amb el Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca en aquestes tasques.
TÍTOL
XII
De les infraccions i de les sancions
Capítol
I
Infraccions
Article
42
A l'efecte d'aquesta Llei, les infraccions es classifiquen en
lleus, greus o molt greus.
1.
Són infraccions lleus:
a)
La possessió d'un gos no censat d'acord amb l'article 8
d'aquesta Llei.
b)
La no-possessió o la possessió incompleta d'un arxiu
amb les fitxes clíniques dels animals objecte de vacunació
i/o de tractament obligatori.
c)
La venda d'animals de companyia als menors de catorze anys i a
incapacitats sense l'autorització dels qui en tenen la
pàtria potestat o la custòdia.
d)
La donació d'un animal de companyia com a premi o recompensa.
e)
La no-tinença o la manca dels preceptius requisits del
llibre de registre establert per l'article 31.
f)
La venda, la tinença, el tràfic, el comerç
i l'exhibició pública d'espècies de la fauna
salvatge no autòctona que no estiguin protegides per cap
conveni, si no es posseeix la documentació exigida.
g)
El transport d'animals amb vulneració dels requisits establerts
per l'article 3.
h)
La caça, la captura en viu, la tinença, el tràfic,
el comerç i l'exhibició pública d'espècies,
o dels ous i les cries d'aquestes, incloses en l'Annex 2 amb la
categoria D.
i)
La venda de parts i la dissecació de les espècies
protegides incloses a l'Annex 2 amb la categoria D o dels productes
obtinguts a partir d'aquestes espècies.
2.
Són infraccions greus:
a) El manteniment dels animals sense l'alimentació necessària
i/o en instal·lacions inadequades des del punt de vista
higiènico-sanitari.
b)
L'esterilització, la pràctica de mutilacions i el
sacrifici d'animals sense control veterinari o en contra de les
condicions i requisits establerts per aquesta Llei.
c)
La no-possessió o la possessió incompleta del registre
establert per aquesta Llei per als establiments de venda d'animals.
d)
La caça i la captura d'ocells vius de longitud inferior
a 20 cm, fora dels supòsits o amb vulneració de
les condicions i els requisits establerts per l'article 22.
e)
La pesca, la tinença, el tràfi
C i la venda de peixos i crancs de menys de 8 cm de longitud,
fora dels supòsits o amb vulneració de les condicions
i requisits establerts per l'article 21.
f)
La venda i la utilització d'arts prohibits per a la captura
d'animals per l'article 33 o amb vulneració de les condicions
i els requisits establerts per aquesta Llei.
g)
La no-vacunació i/o la no-realització de tractaments
obligatoris als animals domèstics de companyia.
h)
L'incompliment de qualsevol de les condicions establertes per
aquesta Llei per a les agrupacions zoològiques de la fauna
salvatge.
i)
L'incompliment per part de les instal·lacions per al manteniment
temporal d'animals de companyia de qualsevol de les condicions
i requisits establerts pel Capítol III del Títol
II.
j)
La caça, la captura en viu, la venda, la tinença,
el tràfic, el comerç i l'exhibició pública
d'espècies, o dels ous i les cries d'aquestes, de la fauna
no autòctona declarades protegides per tractats i convenis
internacionals vigents a l'Estat espanyol, si no posseeixen la
documentació exigida.
k)
La caça, la captura en viu, la tinença, el tràfic,
el comerç i l'exhibició pública d'espècies,
o dels ous i les cries d'aquestes, incloses a l'Annex 2 amb la
categoria C.
l)
La venda de parts i la dissecació de les espècies
protegides incloses en l'Annex 2 amb la categoria C o productes
obtinguts a partir d'aquestes espècies.
m)
La venda ambulant d'animals de companyia i la venda ambulant d'altres
tipus d'animals fora de mercats i fires legalitzades.
n)
La caça de les espècies declarades protegides per
l'Ordre General de Vedes, mentre dura aquesta declaració.
3.
Són infraccions molt greus:
a) La celebració d'espectacles de lluites de gossos i de
galls.
b)
El tir al colom, fora del supòsit previst per 4.4.
c)
L'ús d'animals en espectacles, si l'espectacle els pot
ocasionar sofriment, pot fer que siguin objecte de burles o tractaments
antinaturals o pot ferir la sensibilitat de les persones que el
contemplen.
d)
La caça, la captura en viu, la venda, la tinença,
el tràfic, el comerç i l'exhibició pública
d'espècies, o dels ous i les cries d'aquestes, o qualsevol
part o producte obtingut de les espècies de la fauna no
autòctona declarades altament protegides o en perill d'extinció
per tractats i convenis internacionals o vigents a l'Estat espanyol.
e)
La captura en viu, la caça, la tinença, el tràfic,
el comerç i exhibició pública d'espècies,
o dels ous i les cries d'aquestes, incloses a l'Annex 2 amb les
categories A i B.
f)
La venda de parts i la dissecació de les espècies
protegides incloses a l'Annex 2 amb les categories A i B o dels
productes obtinguts a partir d'aquestes espècies.
g)
El maltractament i les agressions físiques als animals.
h)
L'abandó d'un animal de companyia.
i)
L'incompliment, pels establiments de venda d'animals, de l'obligació
establerta per l'article 38.1.c).
Capítol
II
Sancions
Article
43
1. Les infraccions comeses contra aquesta Llei són sancionades
amb multes de 10.000 pessetes a 2.500.000 pessetes.
2.
La imposició de la multa pot comportar el comís
dels animals objecte de la infracció i, en tots els casos,
el dels arts de caça o captura i dels intruments amb què
s'hagi realitzat.
3.
La comissió de les infraccions previstes per l'article
42.3, lletres a) i i), pot comportar el tancament de les instal·lacions,
els locals o els establiments respectius.
Article
44
1. Les infraccions lleus són sancionades amb multa de 10.000
a 50.000 pessetes; les greus, amb multa de 50.000 a 250.000 pessetes,
i les molt greus, amb multa de 250.000 a 2.500.000 pessetes.
2.
En la imposició de les sancions s'ha de tenir en compte
per a graduar la quantia de les multes i la imposició de
les sancions accessòries, els criteris següents:
a)
La transcendència social i el perjudici causat per la infracció
comesa.
b)
L'ànim de lucre il·lícit i la quantia del
benefici obtingut en la comissió de la infracció.
c)
La reiteració o reincidència en la comissió
d'infraccions.
3.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d'establir
per reglament una valoració de les diferents espècies
de la fauna protegida, a l'efecte de graduar la imposició
de les sancions.
Article
45
La imposició de qualsevol sanció prevista per aquesta
Llei no exclou la responsabilitat civil i l'eventual indemnització
de danys i perjudicis que puguin correspondre al sancionat.
Article
46
1. Per a imposar les sancions a les infraccions previstes per
aquesta Llei cal seguir el procediment sancionador regulat per
la Llei de Procediment Administratiu.
2.
Les entitats locals poden instruir, en qualsevol cas, els expedients
infractors i elevar-los a l'autoritat administrativa competent
perquè els resolgui.
Article
47
La imposició de les sancions previstes per a les infraccions
correspon:
a)
Al Cap dels Serveis Territorials o als delegats del Govern de
la Generalitat, en el cas de les infraccions lleus.
b)
Al Director General de Política Forestal, al Director General
de Producció i Indústries Agroalimentàries
o al Director del Jo
C i Espectacles, en el cas d'infraccions greus.
c)
Al Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca o al Conseller de
Governació, en el cas de les infraccions molt greus.
Article
48
1. Mitjançant els seus agents, l'Administració pot
comissar els animals objecte de protecció sempre que hi
hagi indicis racionals d'infracció de les disposicions
d'aquesta Llei.
2.
El comís té el caràcter de preventiu fins
a la resolució de l'expedient sancionador corresponent,
a la vista del qual l'animal pot ésser retornat al propietari
o esdevenir propietat de l'Administració, la qual el pot
cedir a institucions zoològiques o de caràcter científic,
retornar-lo al país d'origen, dipositar-lo en centres de
recuperació o alliberar-lo en el medi natural, si es tracta
d'una espècie de la fauna autòctona.
3.
Si el dipòsit prolongat d'animals procedents de comís
és perillós per a llur supervivència i cal
alliberar-los immediatament, l'animal ha d'ésser lliberat
en el medi natural per membres del Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca, en presència de testimonis.
Disposicions
addicionals
Primera
Dins d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el
Consell Executiu ha de procedir a marcar els exemplars vius de
les espècies detallades per l'Annex 2 que són en
mans de centres de caràcter científic, cultural
o educatiu.
Segona
Abans de 1992 el Govern de la Generalitat ha de presentar al Parlament
un projecte de llei de regulació de la vivisecció,
l'experimentació científica amb animals vius i la
utilització d'animals vius per a controls analítics.
Aquest projecte s'ha d'inspirar en el principi de la prohibició
d'aquestes pràctiques sempre que hi hagi algun mètode
in vitro de cost comparable i de fiabilitat reconeguda. Tercera
Dins d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el
Consell Executiu, per decret, ha de regular les activitats fotogràfiques,
científiques i esportives que poden afectar la reproducció
de les diferents espècies protegides, les quals han d'ésser
classificades segons el seu grau de sensibilitat en aquest aspecte.
Disposició
transitòria
1.
De la manera que s'establirà per reglament, els qui posseeixen
animals pertanyents al grup d'espècies de la fauna no autòctona
ho han de notificar al Departament d'Agricultura, Ramaderia i
Pesca abans d'un any comptat des de l'entrada en vigor d'aquesta
Llei.
2.
Per al curs escolar 1988-1989 i successius el Consell Executiu
ha de programar campanyes divulgadores del contingut d'aquesta
Llei entre els escolars de Catalunya. Disposició final
Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de vint dies d'haver
estat publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació
aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i
les autoritats als quals pertoqui la facin complir. Palau de la
Generalitat, 4 de març de 1988 Jordi Pujol President de
la Generalitat de Catalunya Josep Miró i Ardèvol
Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
Annex
1
Animals domèstics de companyia
Totes
les subespècies i varietats de gats (Felis catus). Totes
les subspècies i varietats de gossos (Canis familiaris).
Annex
2
Espècies protegides de la fauna salvatge autòctona
Categoria
Mamífers
Insectívors
C Rata mesquera Talpidae (Galemys pyrenaicus, Desmana pyrenaica).
C Eriçó clar Erinaceidae (Aethechinus algirus).
Microquiròpters
C Rates-pinyades, Rats-penats (totes les espècies).
Rosegadors
C Talpó de Cabrera Microtidae (Microtus cabrerae).
Carnívors
A Ós bru Ursidae (Ursus arctos pyrenaicus).
A Llúdriga comuna europea Mustelidae (Lutra lutra).
C Visó europeu Mustelidae (Lutreola lutreola).
B Ermini Mustelidae (Mustela erminea).
B Gat fer-Gat salvatge Felidae (Felis sylvestris).
A Linx boreal Felidae (Lynx lynx).
A Linx ibèri
C Felidae (Lynx pardina).
C Mangosta africana Herpestidae (Herpestes inchneumon).
A Vedell marí Phocidae (Monachus monachus). Artiodàctils
B Cabra salvatge dels Pirineus Bovidae (Capra pyrenaica pyrenaica).
Ocells
Gaviformes
B Calàbria del be
C blan
C Gaviidae (Gavia adamsii).
B Calàbria agulla Gaviidae (Gavia arctica).
B Calàbria grossa Gaviidae (Gavia immer).
B Calàbria petita Gaviidae (Gavia stellata).
Podicipediformes
C Cabussó orellut Podicipedidae (Podiceps auritus).
C Cabussó emplomallat Podicipedidae (Podiceps cristatus).
C Cabussó gris Podicipedidae (Podiceps grisegena).
C Cabussó coll-negre Podicipedidae (Podiceps nigricollis).
C Cabusset Podicipedidae (Tachybaptus ruficollis).
Procel·lariformes
C Ocell de tempesta Hydrobatidae (Hydrobates pelagicus).
C Petrell oceàni
C Hydrobatidae (Oceanites oceanicus).
C Petrell cuaforcat Hydrobatidae (Oceanodroma leucorrhoa).
C Petrell de Bulwer Procellariidae (Bulweria bulwerii).
C Baldriga cendrosa Procellariidae (Calonectris diomedea).
C Fulmar Procellariidae (Fulmarus glacialis).
C Baldriga petita Procellariidae (Puffinus assimilis).
C Baldriga capnegra Procellariidae (Puffinus gravis).
C Baldriga grisa Procellariidae (Puffinus griseus).
C Baldriga pufí Procellariidae (Puffinus puffinus).
Pelecaniformes
C Corb marí emplomallat Phalacrocoracidae (Phalacrocorax
aristotelis).
C Corb marí gros Phalacrocoracidae (Phalacrocorax carbo).
C Cor
B marí pigmeu Phalacrocoracidae (Phalacrocorax pygmaeus).
B Pelicà cresp Pelecanidae (Pelecanus crispus).
B Pelicà vulgar Pelecanidae (Pelecanus onocrotalus).
C Mascarell Sulidae (Sula bassana).
Ciconiformes
B Bernat pescaire Ardeidae (Ardea cinerea).
B Agró roig Ardeidae (Ardea purpurea).
B Martinet ros Ardeidae (Ardeola ralloides).
A Bitó comú Ardeidae (Botaurus stellaris).
C Esplugabous Ardeidae (Bubulcus ibis).
B Agró blan
C Ardeidae (Egretta alba).
C Martinet blan
C Ardeidae (Egretta garzetta).
C Martinet menut Ardeidae (Ixobrychus minutus).
C Martinet de nit Ardeidae (Nycticorax nycticorax).
B Cigonya blanca Ciconiidae (Ciconia ciconia).
A Cigonya negra Ciconiidae (Ciconia nigra).
A Bec-planer Threskiornithidae (Platalea leucorodia).
A Capó Reial Threskiornithidae (Plegadis falcinellus).
B Flamen
C Phoenicopteridae (Phoenicopterus ruber).
Anseriformes
C Oca riellera grossa, subspècie de Groenlàndia
Anatidae (Anser albifrons flavirostris).
C Oca riellera petita Anatidae (Anser erythropus).
C Morell buixot Anatidae (Aythya marila).
C Morell xocolater Anatidae (Aythya nyroca).
B Oca de collar Anatidae (Branta bernicla).
C Oca de galta blanca Anatidae (Branta leucopsis).
B Oca de coll roig Anatidae (Branta ruficollis).
C Morell d'ulls grocs Anatidae (Bucephala clangula).
B Cigne petit Anatidae (Cygnus bewickii).
B Cigne cantaire Anatidae (Cygnus cygnus).
B Cigne mut Anatidae (Cygnus olor).
B Xarxet mabren
C Anatidae (Mamaronetta angustirostris).
C Àne
C fos
C Anatidae (Melanitta fusca).
C Àne
C negre Anatidae (Melanitta nigra).
C Be
C de serra petit Anatidae (Mergus albellus).
C Be
C de serra gros Anatidae (Mergus merganser).
C Be
C de serra mitjà Anatidae (Mergus serrator).
A Àne
C capblan
C Anatidae (Oxyura leucocephala).
C Eider Anatidae (Somateria mollissima).
A Àne
C canyella Anatidae (Tadorna ferruginea).
B Àne
C blan
C Anatidae (Tadorna tadorna). Accipitriformes (rapinyaires diürns)
A Àguila pescadora Pandionidae (Pandion haliaetus).
C Astor Accipitridae (Accipiter gentilis).
C Esparver (vulgar) Accipitridae (Accipiter nisus).
A Voltor negre Accipitridae (Aegypius monachus).
B Àguila daurada Accipitridae (Aquila chrysaetos).
A Àguila imperial Accipitridae (Aquila heliaca).
C Aligot (comú) Accipitridae (Buteo buteo).
C Aligot calçat Accipitridae (Buteo lagopus).
C Àguila marcenca Accipitridae (Circaetus gallicus).
B Arpella (vulgar) Accipitridae (Circus aeruginosus).
B Arpella pàl·lida Accipitridae (Circus cyaneus).
B Esparver cendrós Accipitridae (Circus pygargus).
A Esparver d'espatlles negres Accipitridae (Elanus caeruleus).
A Trencalòs Accipitridae (Gypaetus barbatus).
B Voltor comú Accipitridae (Gyps fulvus).
B Àguila cuabarrada Accipitridae (Hieraaetus fasciatus).
B Àguila calçada Accipitridae (Hieraaetus pennatus).
C Milà negre Accipitridae (Milvus migrans).
B Milà reial Accipitridae (Milvus milvus).
B Aufrany Accipitridae (Neophron percnopterus).
C Aligot vesper Accipitridae (Pernis apivorus).
Falconiformes
(rapinyaires diürns)
B Esmerla Falconidae (Falco columbarius).
B Falcó de la reina Falconidae (Falco eleonorae).
B Xoriguer petit Falconidae (Falco naumanni).
B Falcó pelegrí Falconidae (Falco peregrinus).
B Falcó mostatxut Falconidae (Falco subbuteo).
C Xoriguer (comú) Falconidae (Falco tinnunculus).
B Falcó cama-roig Falconidae (Falco vespertinus).
Gal·liformes
C Grèvol Tetraonidae (Bonasa bonasia).
B Perdiu blanca Tetraonidae (Lagopus mutus).
B Gall fer Tetraonidae (Tetrao urogallus).
D Gall de cua forcada, subspècie continental Tetraonidae
(Tetrao tetrix tetrix, Lyrurus tetrix).
D Perdiu de roca, subspècie dels Alps Phasianidae (Alectoris
graeca saxatilis).
D Perdiu de roca, subspècie de Sicília Phasianidae
(Alectoris graeca whitakeri).
D Perdiu xerra, subspècie d'Itàlia Phasianidae (Perdix
perdix italica).
Gruïformes
B Guatlla andalusa Turnicidae (Turnix sylvatica).
B Grua damisel·la Gruidae (Anthropoides virgo).
B Grua (vulgar) Gruidae (Grus grus).
C Guatlla maresa Rallidae (Crex crex).
B Fotja banyuda Rallidae (Fulica cristata).
A Polla blava Rallidae (Porphyrio porphyrio).
C Rascletó Rallidae (Porzana parva).
C Polla pintada Rallidae (Porzana porzana).
C Rasclet Rallidae (Porzana pusilla).
C Hubara Otitidae (Chlamydotis undulata).
A Pio
C salvatge Otitidae (Otis tarda).
C Sisó Otitidae (Tetrax tetrax).
Caradriformes
C Garsa de mar Haematopodidae (Haematopus ostralegus).
C Garsa de mar de Canàries Haematopodidae (Haematopus ostralegus
meadewaldoi).
C Remena-rocs Charadriidae (Arenaria interpres).
C Corriol camanegre Charadriidae (Charadrius alexandrinus).
C Corriol petit Charadriidae (Charadrius dubius).
C Corriol gros Charadriidae (Charadrius hiaticula).
C Corriol pit-roig Charadriidae (Eudromias morinellus).
C Fredeluga esperonada Charadriidae (Hoplopterus spinosus).
C Daurada grossa Charadriidae (Pluvialis apricaria).
C Pigre (gris) Charadriidae (Pluvialis squatarola).
C Xivitona (vulgar) Scolopacidae (Actitis hypoleucos).
C Territ tres-dits Scolopacidae (Calidris alba).
C Territ variant Scolopacidae (Calidris alpina).
C Territ gros Scolopacidae (Calidris canutus).
C Territ bec-llarg Scolopacidae (Calidris ferruginea).
C Territ fos
C Scolopacidae (Calidris maritima).
C Territ menut Scolopacidae (Calidris minuta).
C Territ de Temminck Scolopacidae (Calidris temminckii).
C Becadell gros Scolopacidae (Gallinago media).
C Territ becadell Scolopacidae (Limicola falcinellus).
C Tètol cuabarrat Scolopacidae (Limosa lapponica).
C Tètol cuanegre Scolopacidae (Limosa limosa).
C Becadell sord Scolopacidae (Lymnocryptes minima).
C Becut Scolopacidae (Numenius arquata).
C Polit cantaire Scolopacidae (Numenius phaeopus).
C Polit bec-fi Scolopacidae (Numenius tenuirostris).
C Batallaire Scolopacidae (Philomachus pugnax).
C Gamba roja pintada Scolopacidae (Tringa erythropus).
C Gamba groga petita Scolopacidae (Tringa flavipes).
C Valona Scolopacidae (Tringa glareola).
C Gamba groga grossa Scolopacidae (Tringa melanolenca).
C Gamba verda Scolopacidae (Tringa nebularia).
C Xivita Scolopacidae (Tringa ochropus).
C Siseta Scolopacidae (Tringa stagnatilis).
C Gamba roja (vulgar) Scolopacidae (Tringa totanus).
C Territ rogen
C Scolopacidae (Tryngites subruficollis).
C Siseta cendrosa Scolopacidae (Xenus cinereus).
C Torlit Burhinidae (Burhinus oedicnemus).
C Cames-llargues Recurvirostridae (Himantopus himantopus).
C Be
C d'alena Recurvirostridae (Recurvirostra avosetta).
C Escuraflascons bec-gros Phalaropodidae (Phalaropus fulicarius).
C Escuraflascons bec-fi Phalaropodidae (Phalaropus lobatus).
C Corredor Glareolidae (Cursorius cursor).
C Perdiu de mar Glareolidae (Glareola pratincola).
C Paràsit cuallarg Stercorariidae (Stercorarius longicaudus).
C Paràsit cuapunxegut Stercorariidae (Stercorarius parasiticus).
C Paràsit cuaample Stercorariidae (Stercorarius pomarinus).
C Paràsit gros Stercorariidae (Stercorarius skua).
C Fumarell carablan
C Laridae (Chlidonias hybrida).
C Fumarell alablan
C Laridae (Chlidonias leucoptera).
C Fumarell negre Laridae (Chlidonias nigra).
B Gavina corsa Laridae (Larus audouinii).
B Gavina cendrosa Laridae (Larus canus)
B Gavina capblanca Laridae (Larus genei)
C Gavinot Laridae (Larus marinus).
B Gavina capnegra Laridae (Larus melanocephalus).
C Gavina menuda Laridae (Larus minutus).
C Gavineta (de tres dits) Laridae (Rissa tridactyla).
C Xatra
C menut Laridae (Sterna albifrons).
C Xatra
C bengalí Laridae (Sterna bengalensis).
C Xatra
C gros Laridae (Sterna caspia).
C Xatra
C rosat Laridae (Sterna dougallii).
C Xatra
C fos
C Laridae (Sterna fuscata).
C Xatra
C (comú) Laridae (Sterna hirundo).
C Curro
C Laridae (Sterna nilotica).
C Xatra
C àrti
C Laridae (Sterna paradisea).
C Xatra
C bec-llarg Laridae (Sterna sandvicensis).
C Gavot Alcidae (Alca torda).
C Fraret Alcidae (Fratercula artica).
C Somorgollaire Alcidae (Uria aalge).
Columbiformes
D Xixella canària Columbidae (Columba junoniae).
D Tudó canari Columbidae (Columba trocaz).
D Tórtora turca Columbidae (Streptopelia decaocto).
C Cucut reial Cuculidae (Clamator grandarius).
D Cucut Cuculidae (Cuculus canorus).
Estrigiformes
(rapinyaires nocturns)
C Òliba Tytonidae (Tyto alba).
B Mussol pirinen
C Strigidae (Aegolius funereus).
C Mussol emigrant Strigidae (Asio flammeus).
C Mussol banyut Strigidae (Asio otus).
C Mussol (comú) Strigidae (Athene noctua).
B Du
C Strigidae (Bubo bubo).
C Xot Strigidae (Otus scops).
C Gamarús Strigidae (Strix aluco).
Caprimulgiformes
C Enganyapastors Caprimulgidae (Caprimulgus europaeus).
C Sibo
C Caprimulgidae (Caprimulgus ruficollis).
Apodiformes
D Falciot negre Apodidae (Apus apus).
D Falciot cuablan
C africà Apodidae (Apus caffer).
D Ballester Apodidae (Apus melba).
D Falciot pàl·lid Apodidae (Apus pallidus).
D Falciot unicolor Apodidae (Apus unicolor).
Coraciformes
C Blauet Alcedinidae (Alceo atthis).
C Abellerol Meropidae (Merops apiaster).
C Gaig blau Coraciidae (Coracias garrulus).
C Puput Upupidae (Upupa epops).
Pterocliformes
B Ganga Pteroclidae (Pterocles alchata).
B Xurra Pteroclidae (Pterocles orientalis).
Piciformes
D Picot (garser) siría
C Picidae (Dendrocopos syriacus).
B Picot negre Picidae (Dryocopus martius).
C Colltort Picidae (Jynx torquilla).
C Picot garser dorsiblan
C Picidae (Picoides leucotos).
C Picot garser gros Picidae (Picoides major).
C Picot garser mitjà Picidae (Picoides medius).
C Picot garser petit Picidae (Picoides minor).
C Picot tridàctil Picidae (Picoides trydactilus).
C Picot cendrós Picidae (Picus canus).
C Picot verd Picidae (Picus viridis).
Passeriformes
D Terrerola vulgar Alaudidae (Calandrella brachydactylla).
D Terrerola rogenca Alaudidae (Calandrella rufescens).
C Alosa becuda Alaudidae (Chersophilus duponti).
C Alosa banyuda Alaudidae (Eremophila alpestris).
D Cogullada (vulgar) Alaudidae (Galerida cristata).
D Cogullada fosca Alaudidae (Galerida theklae).
D Cotoliu Alaudidae (Lullula arborea).
D Calàndria Alaudidae (Melanocorypha calandra).
D Oreneta cuablanca Hirundinidae (Delichon urbica).
D Oreneta cua-rogenca Hirundinidae (Hirundo daurica).
D Oreneta (vulgar) Hirundinidae (Hirundo rustica).
D Roquerol Hirundinidae (Ptyonoprogne rupestris).
D Oreneta de ribera Hirundinidae (Riparia riparia).
D Piula de les Canàries Motacillidae (Anthus berthelotii).
D Trobat Motacillidae (Anthus campestris).
D Piula gola-roja Motacillidae (Anthus cervinus).
D Titella Motacillidae (Anthus pratensis).
D Grasset de muntanya Motacillidae (Anthus spinoletta).
D Piula dels arbres Motacillidae (Anthus trivialis).
D Cuereta blanca Motacillidae (Motacilla alba).
D Cuereta torrentera Motacillidae (Motacilla cinerea).
D Cuereta groga Motacillidae (Motacilla flava).
D Escorxador Laniidae (Lanius collurio).
D Botxí Laniidae (Lanius excubitor).
D Trenca Laniidae (Lanius minor).
D Capsigrany Laniidae (Lanius senator).
D Merla d'aigua Cinclidae (Cinclus cinclus).
D Cargolet Troglodytidae (Troglodytes troglodytes).
D Cercavores Prunellidae (Prunella collaris).
D Pardal de bardissa Prunellidae (Prunella modularis).
Muscicapidae
D Totes les espècies d'aquesta família: balquer,
boscalers, boscarles, cuaenlairat, rossinyols, trist, pit-roig,
mastegatatxes, bosquetes, cotxes, merles, còlits, papamosques,
mallerenga de bigotis, mosquiters, bruel, reietó, bitxacs,
tallaretes, tallarols, griva daurada.
D Espècies i gèneres: Acrocephalus, Cercotrichas
galactotes, Cettia cetti, Cisticola juncidis, Erithacus rubecula,
Ficedula hypoleuca, Hippolais, Locustella, Luscinia, Monticola,
Muscicapa striata, Oenanthe, Panurus biarmicus, Phoenicurus, Phylloscopus,
Regulus, Saxicola, Sylvia, Turdus torquatus, Zoothera dauma.
Se
n'exceptuen: tord ala-roig, merla, tord comú, griva cerdana,
griva (Turdus iliacus, T. merula, T. philomenos, T. pilaris, T.
viscivorus).
D Mallerenga cuallarga Paridae (Aegithalos caudatus).
D Mallerenga petita Paridae (Parus ater).
D Mallerenga blava Paridae (Parus caeruleus).
D Mallerenga emplomallada Paridae (Parus cristatus).
D Mallerenga carbonera Paridae (Parus major).
D Mallerenga d'aigua Paridae (Parus palustris).
D Teixidor Paridae (Remiz pendulinus).
D Pica-soques blau Sittidae (Sitta europaea).
D Pica-soques de Krüper Sittidae (Sitta krueperi).
D Pica-soques cors Sittidae (Sitta whiteheadi).
C Pela-roques Sittidae (Tichodroma muraria)
D Raspinell comú Certhiidae (Certhia brachydactyla).
D Raspinell pirinen
C Certhiidae (Certhia familiaris).
D Hortolà cendrós Emberizidae (Emberiza caesia).
D Sit negre Emberizidae (Emberiza cia).
D Sit cendrós Emberizidae (Emberiza cineracea).
D Gratapalles Emberizidae (Emberiza cirlus).
D Verderola Emberizidae (Emberiza citrinella).
D Hortolà Emberizidae (Emberiza hortulana).
D Repicatalons Emberizidae (Emberiza schoeniclus).
D Sit blan
C Emberizidae (Plectrophenax nivalis).
D Pinsà trompeter Fringillidae (Bucanetes githagineus).
D Passerell golanegre Fringillidae (Carduelis flammea).
D Lluer Fringillidae (Carduelis spinus).
D Durbe
C Fringillidae (Coccothraustes coccothraustes).
D Pinsà (comú) Fringillidae (Fringilla coelebs).
D Pinsà me
C Fringillidae (Fringilla montifringilla).
D Pinsà de les Canàries Fringillida | 
