El baix cost del maltractament animal

Les protectores denuncien que les sentències califiquen com a falta aquest comportament
Tancar a un gos deixant-lo morir de gana i set fins que embogeix primer i, després, mor, costa 300 euros. Molt menys del que val, en molts casos, comprar un cadell. Des de fa més de dos anys, la presidenta de la Sociedad Valenciana Protectora de Animales y Plantas (SVPAP), Ana Mayol, ha donat instruccions als serveis jurídics de l’entitat perquè arribin “fins el final” en totes les denúncies presentades contra persones que han donat als animals, que suposadament s’encarregaven de cuidar, una mort horrible.

El resultat, segons Mayol, desanima bastant perquè la legislació espanyola segueix considerant aquestes actuacions com una senzilla falta. Però les sentències acumulades li han servit a la SVPAP per llançar una campanya destinada a exigir una reforma del Codi Penal perquè consideri aquesta classe de maltractament als animals com a delicte. La protectora també ha reclamat a l’Ajuntament de València perquè sigui menys tolerant amb les sancions administratives als maltractadors d’animals. Aquesta entitat conta ja amb sentències fermes en les que els propis tribunals de justícia reconeixen la seva incapacitat per castigar adequadament aquestes accions amb la normativa vigent. D’entre aquestes destaca una de la Audiencia Provincial sobre un home que va deixar morir de gana al seu gos: “Seria desitjable que aquesta negligència greu en la cura d’un animal pugués ser castigada com a delicte i no com a falta”, diu. La Sociedad Valenciana Protectora de Animales y Plantas ha remés al Fiscal Especial de Medio Ambiente y Urbanismo del Tribunal Supremo, Antonio Vercher, l’expedient elaborat per exigir una modificació del Codi Penal que castigui convenientment el maltractament animal. El mateix expedient ja ha estat enviat a responsables municipals i autonómics.

La protectora, en l’informe, realitza una proposta concreta, basant-se en l’experiència acumulada, tant a la pràctica quotidiana com als jutjats. Així, la SVPAP recorda que la organització de baralles d’animals no esta tipificada al Codi Penal, mentres que altres comportaments com l’abandonament d’animals només es sanciona de forma lleu.

En la seva argumentació, la protectora adverteix que l’actual Codi Penal diferencia entre animals domèstics i salvatges, quan la pròpia realitat ha superat ja aquesta distinció i moltes persones prenen com animals de companyia ofidis, batracis i sauris i altres espècies. De fet, a les botigues d’animals es avui possible adquirir animals de qualsevol mena.

L’informe de la protectora remarca també que l’abandonament d’animals suposa un perill, no només per l’abandonat, sino també per les persones, ja que poden provocar accidents de trànsit i altres perills.

La SVPAP es un cas atípic a Espanya, ja que ha aconseguit acabar amb la tètrica gossera municipal que recullia animals abandonats a València i gestiona amb criteris ètics el centre municipal de recollida d’animals. Entre les seves iniciatives de més éxit destaquen les campanyes d’esterilització de gats.

[ El País, 27 de desembre de 2007 ]

[ Tornar ]