El propietari de la granja cinegètica de caça major ubicada a Monterrubio de la Serena acusat d’organitzar caceres il·legals ha estat condemnat a dos anys de presó i a quatre d’inhabilitació pel caçar. Se’l considera culpable d’un delicte contra els recursos naturals i el Medi Ambient en la seva modalitat de caça d’espècies de fauna en perill d’extinció. Així ho estableix el magistrat del Jutjat Penal 1 de Don Benito a la sentència dictada el 28 de desembre de 2007, que no és ferma i contra la qual es pot interposar recurs d’apel"lació davant l’Audiència Provincial de Badajoz.
La sentència reconeix provat que Manuel Domínguez va organitzar el 3 de desembre de 2005 una jornada de caça d’un tigre femella, catalogat per la normativa internacional i comunitària com en perill d’extinció. De la mateixa manera considera provada la participació de Tomás de la Flor i David Jiménez en la cacera, si bé “no ha quedat acreditat qui d’ells va efectuar els tres trets que van culminar amb la mort de l’animal”.
Una condemna de 18 mesos de presó i la inhabilitació per caçar durant un període de tres anys imposa el jutge a cadascun d’aquests dos caçadors, Tomás de la Flor i David Jiménez Ortega; i 10 mesos de presó e inhabilitació per dos anys és la pena imposada a cadascun dels dos treballadors de Domínguez, Juan Pedro Blázquez i Manuel Balsera Núñez. Ha estat absolta Basilisa Toledano Serrano, dona d’un dels caçadors.
Tots els acusats hauran de pagar les despeses del judici, excepte les de les acusacions particular i popular.
LLOPS, TIGRES I LLEONS. A la finca de Monterrubio, coneguda com Los Lunares, es van trobar un tigre mort al qual li anaven a treure la pell, un altre viu i un lleó, així com restes de dos o tres llops. A la sentència s’indica que no ha quedat demostrat que ni el propietari de la finca ni els seus treballadors alliberessin els animals amb vida per què “fossin lliures per la finca fins fer perillar l’equilibri de l’ecosistema autòcton”. Tampoc veu provat que l’exemplar de tigre femella i el lleó haguessin de córrer la mateixa sort que el felí abatut.
Assenyala que el terreny estava tancat amb una reixa electrificada de més de dos metres d’alçada, així com que no s’ha provat que aquests animals fossin adquirits amb la intenció de comerciar amb ells. Per aquest motiu, el jutge absol a tots els acusats del delicte d’alliberament d’espècies de fauna no autòctona i comerç o tràfic amb espècies amenaçades i/o en perill d’extinció, al considerar que no s’han provat aquestes infraccions.
Respecte a les restes de tres exemplars de llop que es van trobar a la finca Los Lunares, el magistrat estableix a la sentència que el seu estat de descomposició va impedir acreditar que la seva mort fos conseqüència d’una ferida provocada per arma de foc; i continua assegurant que tampoc hi ha proves de que fos algun dels 12 exemplars que va adquirir Manuel Domínguez entre els mesos de gener i març de 2005 a Alemanya i Holanda “el destí final dels quals és desconegut”.
Per tot això, Rafael Estévez Benito declara que els fets jutjats i pels quals ara es dicta sentència són només constitutius d’un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient en la seva modalitat de caça d’espècies de fauna en perill d’extinció, delicte previst a l’article 334.2 del Codi Penal.
I per tant, així es fa constar, es desestimen les peticions de les acusacions, tant la pública, el Ministeri Fiscal, com la particular, la Junta de Extremadura, i la popular, exercida per la Asociación Ecologistas. En aquest cas, el fiscal sol·licitava dos anys i 10 mesos de presó pel principal acusat; i dos anys per la resta; Ecologistas Extremadura va acusar al gestor cinegètic de tres delictes: per caça d’espècies protegides internacionalment (tigres), i a la regió (llops), i per comerç d’aquestes espècies. Per això va sol·licitar al jutge una pena de 19 mesos de presó per cada un dels tres delictes. Fiscal i protectora van coincidir en demanar la inhabilitació per la realització d’activitats cinegètiques.
Si bé en un principi també es va presentar com acusació popular la Asociación para el Bienestar de los Animales El Refugio, finalment es va retirar abans de la celebració del judici, que va tenir lloc el 14 de desembre. El judici es va perllongar durant més de set hores a causa de la gran quantitat de persones que van intervenir. Els sis acusats són el propietari de la finca, dos treballadors i tres caçadors. Van intervenir quatre advocats de la defensa, 13 testimonis més 10 agents de la Guardia Civil que també va aportar dos perits, a més de l’Instituto de Investigación Científica i el veterinari que va fer la autòpsia del cadàver del tigre.
Al judici, Manuel Domínguez va negar l’acusació assegurant que tenia previst muntar un zoològic amb els animals trobats. La resta va al·legar desconeixement. La Junta i Ecologistes Extremadura van retirar l’acusació contra un dels treballadors de la finca, M.B.N., al considerar que no hi havia dol.
Les sospites que es van quedar pel camí
La investigació del cas dels anomenats “safaris de Monterrubio de la Serena” no ha aconseguit demostrar les sospites que es van obrir gràcies als indicis trobats a la zona i als testimonis d’algun col·laborador del propi Manuel Domínguez.
El cas més clar és el de les suposades caceres de llops. Les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat sospitaven que entre els anys 2004 i 2005 van arribar a la finca extremenya al voltant d’un centenar d’aquests animals procedents d’Alemanya, Àustria, França i Espanya.
La pròpia sentència explica que a la finca de Domínguez es van trobar restes de tres exemplars de llop, al temps que està provat que l’empresari va comprar al menys dotze llops a Alemanya entre gener i març de 2005. El problema és que no s’ha demostrat què va passar amb aquests animals.
El mateix va passar amb una tigressa morta el 24 de novembre de 2005 “per motius no determinats” i que va ser traslladada des de la finca de Manuel Domínguez fins al seu domicili, sense que hagi aparegut el cadàver.
Amb tot, finalment la condemna es refereix a un delicte no continuat i es basa, únicament, en la cacera que van interrompre els agents de la Guardia Civil el 3 de desembre de 2005.
I això malgrat que fonts de l’entorn més proper del propi empresari cinegètic ara condemnat havien arribat a afirmar que aquests safaris s’havien celebrat a Monterrubio de forma ininterrompuda durant més de quatre anys. Aquestes mateixes fonts van explicar llavors –octubre de 2006- que a més de tigres i lleons es van abatre a la finca extremenya una altra desena d’espècies, entre elles jaguars, daines, pumes i zebres.
Aquest testimoni, que també va arribar fins a la Guardia Civil però no va poder ser demostrat durant la investigació prèvia i ni tan sols va arribar al judici, senyalava que els preus oscil·laven entre els 300 euros d’una daina i els 10.000 de tigres i jaguars.
Una altra de les línies obertes va ser la identificació dels caçadors que apareixien al costat de Domínguez en fotografies localitzades a casa seva i en les quals posaven amb animals exòtics abatuts. Si bé tampoc aquesta investigació no va arribar a bon port.
